Marcel Giró

De Barcelona al Brasil.
La modernitat de Marcel Giró i del "fotoclubismo" a mitjans del segle XX

Juan Bufill, La Vanguardia. 15-3-2021

És una bona notícia que el Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York dediqui, a partir del mes de maig, una exposició a la fotografia brasilera moderna. El seu títol: Fotoclubismo. Brazilian modernist photography, 1946-1964. I també ho és que la galeria barcelonina Rocío Santa Cruz s’anticipi al que segurament continua sent el millor museu d’art contemporani del món, amb la presentació d’una mostra que es pot assaborir com un aperitiu i un complement d’aquesta futura retrospectiva novaiorquesa. A l’exposició Fotoclubismos:Barcelona-São Paulo 1932-1964, la galeria barcelonina recorda la relació que es va donar entre dos importants clubs fotogràfics d’aquestes ciutats: el Foto Cine Clube Bandeirante i la secció fotogràfica de l’històric Centre Excursionista de Catalunya. Rocío Santa Cruz ja va presentar fa uns anys una memorable mostra dedicada a un fotògraf excel·lent i llavors oblidat: Marcel Giró (Badalona, 1912-Barcelona, 2011). I més recentment va dur a terme un segon rescat necessari: el de la fotògrafa Palmira Puig, muller i col·laboradora de Giró. La parella sovint compartia el mateix rodet i per això certificar l’autoria de cada foto no sempre és una tasca fàcil. A la mostra actual l’enquadrament s’amplia, i al costat de fotografies de Marcel Giró i de Palmira Puig –algunes d’inèdites– s’exposen obres d’altres fotògrafs catalans i brasilers que a mitjans del segle XX van mantenir intercanvis fotogràfics transatlàntics. L’exposició –oberta fins al 24 d’abril– és molt recomanable. En els contrallums de Marcel Giró la llum és travessada per les línies dels fils de telèfon o elèctrics i encreuant-s’hi dibuixa geometries, mentre el sol apunta entre el fum, o entra i resplendeix a la ciutat, entre edificis moderns. De Giró s’exposa una abstracció: un vidre d’una obra, dibuixat amb un cercle i una aspa. I també fotos de muntanya fetes al Pirineu a començaments dels anys trenta del segle passat: paisatges nevats i ennuvolats, abismes de neu i de gel. De Palmira Puig destaca una imatge dels anys cinquanta, una cabana precària sota el cel. D’Albert Oliveras i Folch criden l’atenció dues fotografies del 1936: les construccions portuàries d’Elevador de gra, i Cap St. Antoni. Proa tallant l’aigua, una visió vertical on la profunditat apareix gairebé plana. D’Antoni Campañà –a qui el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) dedica una retrospectivaapartir del 19 de març– es mostra Paisatge tardoral (1940). Del brasiler German Lorca s’exposen diverses fotos esplèndides, com ara el paisatge urbà Rua XV de Novembro (1954), on un carrer lluminós s’endinsa en una massa fosca d’edificis. O també Parc Dom Pedro (1949), una vista emmarcada per un arbre gros que envolta el paisatge com ho faria una cova. O Vista Noturna do Arouche para o Centro (1960), panoràmica d’una ciutat geomètrica i elèctrica. Algunes fotos de l’excel·lent Rubens Teixeira Scavone i quatre fulls d’arxiu de la parella Giró-Puig completen aquesta exposició. Són esplèndids els fulls de Giró, compostos com una arquitectura fotogràfica a partir de fotos d’arquitectures modernes, i també el full de Palmira Puig amb fotos en què apareix Marcel Giró integrat a les formes d’un arbre sense fulles, nu i corbat com un signe.